És el creixement anormal de la conjuntiva que invadix la banyega. És una malaltia geogràfica, molt freqüent en la zona equatorial, notablement relacionada amb la radiació solar. Es pot previndre usant ulleres de sol, però una vegada establit, l'únic tractament definitiu és la resecció quirúrgica

És inquietant saber que en el transcurs del temps, després de l'enorme desenvolupament científic i tècnic aconseguit en els últims anys i de les innumerables tècniques quirúrgiques realitzades, el pterigium continua constituint un problema objectiu en la pràctica oftalmològica.

Esta és una afecció de tractament netament quirúrgic.
Tots els intents terapèutics assajats han fracassat perquè és difícil poder destruir totalment i exclusivament la massa de teixit connectiu subconjuntival que constituïx el cos real del pterigium.
La freqüència de recidiva està entre el 20 i el 40 % amb les tècniques convencionals.

Els procediments quirúrgics repetits sobre la banyega que tracten d'eliminar este plec membranós conjuntival, ben sovint produïxen pèrdua del teixit i cicatrius retràctils, i arriben a ocasionar danys majors.

La plàstia lliure conjuntival és un procedir emprat amb èxit en els últims anys. Consistix en la neteja exhaustiva de l'àrea del pterigium i trasplantament de conjuntiva normal cap a la zona cruenta, on este va ser dissecat. La plàstia lliure conjuntival és un procedir efectiu i segur que s'empra bàsicament en el pterigium recidivant: realitzar-la en el primari oferix garanties d'èxits, ja que les estructures del segment anterior mantenen intacta la seua morfologia.

La freqüència de recidiva amb la plàstia lliure conjuntival i de limbe superior reduïx a un 0,5-1% la possibilitat de recidiva.