La següent informació té l’objectiu de proporcionar al meu pacient i els seus familiars els trets bàsics relacionats amb una malaltia ocular. En la practica de l'oftalmologia, la qual inclou tant el tractament mèdic com el tractament quirúrgic, hi ha grans diferències en estes malalties oculars d'un pacient a un altre. També hi ha variacions en les tècniques oftalmològiques acceptades per a avaluar i tractar les malalties oculars. El següent material ha de mirar-se només com una introducció general a la matèria. Recorde que les seues preguntes sobre diagnòstic, tractament, i tot el referent al seu patiment podrà fer-me-les amb tota confiança, jo estaré molt satisfet de donar solució al seu cas.

Una explicació del despreniment de retina
La retina és una membrana prima que cobrix l'interior de l'ull.
Està adherida a la superfície interna del globus ocular i juga un paper semblant al de la pel·lícula d'una càmera fotogràfica. Quan la llum entra en l'ull, passa a través de la banyega i el cristal·lí l'enfoca en la retina. La retina transforma l'energia lluminosa en impressió visual i transmet la informació al cervell a través del nervi òptic. Perquè puga funcionar bé, la retina ha de rebre la nutrició de la capa que està darrere d'ella, la coroide. En el despreniment de retina esta membrana se separa de la coroide i flota en el vitri, situat en el centre de l'ull. A causa de la seua separació de la coroide ja no funciona i, si tota la retina està separada, l'ull esta cec.

Causes i símptomes
La major part dels despreniments de retina són ocasionats per un esgarro o forat en la retina mateixa. Alguns dels líquids que omplin l'interior de l'ull passen a través d'este forat i desprenen la retina, produint la seua separació de la coroide. No tots els esgarros o forats acaben amb un despreniment.

A més d'un esgarro, generalment hi ha tracció sobre la retina per bandes formades en el material gelatinós que anomenem vitri i que ompli la major part de la cavitat ocular, i la tracció mateixa pot ser la causa responsable de l'esgarro i/o del despreniment de retina. Este sacseig mecànic de la retina pot ocasionar que l'ull perceba llampades de llum.

Les vores de l'esgarro poden sagnar i la sang pot produir ombres a la retina, que causen la visió de partícules flotants. A mesura que la retina es desprén, es pot produir la sensació d'una cortina fosca que cobrix una part del camp visual.

Generalment un despreniment de la retina es deu a una combinació de factors. El vitri, que ompli la major part del volum de l'ull, tendix a encollir-se amb l'edat; si s'ha extret una cataracta, esta retracció del vitri s'accelera. Si la retina és prima per causa de l'edat, miopia alta, traumatisme, o raons hereditàries, la tracció del vitri que s'encollix pot ocasionar un esgarro, el qual pot al seu torn progressar fins a produir un despreniment de retina.

Cirurgia
Per a curar el despreniment de la retina, els esgarros o forats han de tancar-se per a evitar que passen líquids davall de la retina.
Com que esta membrana és extremadament prima i delicada, és impossible suturar i tancar l'esgarro retinal directament. La reaplicació de la retina depén del tancament indirecte del forat per la producció d'una depressió o plec de la capa externa de l'ull en eixe lloc. Generalment es creen les depressions suturant xicotetes parts de plàstic (silicàs) en la superfície de l'ull sobre la regió del forat de la retina. Es produïx una lleugera inflamació amb cauteri, fred intens o fotocoagulació, de manera que la retina s'adherisca a la depressió escleral i el forat es tanque permanentment. El líquid que es troba davall de la retina s'evacua fent una xicoteta obertura en la capa externa de l'ull. De vegades cal injectar una solució salina, aire, o un altre element com gasos especials o silicàs líquid dins de l'ull per a ajudar a aplanar la retina. Estos procediments són eficaços en mes del 90 % dels casos, no obstant, si la màcula (la part de la retina encarregada de la visió central, fina) ha estat despresa, podria ser que no es recuperara visió suficient per a llegir, inclús amb una reaplicació perfecta de la retina.

Esta situació poguera ocórrer perquè les cèl·lules encarregades de la visió central patixen més pel despreniment i poguera ser que no es recuperaren tan bé com les cèl·lules de la retina perifèrica. Si la cirurgia es realitza immediatament després d'haver-se iniciat els símptomes, la visió es recupera totalment.
Si iniciats els símptomes, la cirurgia es realitza molt de temps després (mesos o anys) o fóra necessari efectuar diversos procediments quirúrgics, probablement la visió es recuperaria parcialment.

El làser i la fotocoagulació
S'han usat raigs lluminosos per a tractar malalties de la retina des de fa molts anys i en l'actualitat es disposa del làser i d'altres tipus de fotocoaguladors.
Poden ser usats en el tractament preventiu dels esgarros retinals abans que es desenvolupe un despreniment;
en el tractament directe del despreniment de retina limitat, o en combinació amb altres tècniques.

Crioteràpia
La teràpia pel fred (crio) o congelació és una altra modalitat en el tractament dels esgarros retinals. La crioteràpia té com resultat la producció de la cicatrització en l'àrea de l'esgarro, evitant així el despreniment de la retina. Este tractament s'usa per si sol o en combinació amb procediments de depressió escleral. S'usa en els casos en què el tractament amb làser no es pot aplicar adequadament.

Vitrectomia
Quan en el vitri hi ha una cicatrització o una hemorràgia, la retina pot ser engolida cap a dins de l'ull i despresa de la seua posició normal. La vitrectomia pot ser usada en combinació amb altres procediments per a la cirurgia de la retina, però generalment es reserva per a pacients que no poden ser tractats per mètodes convencionals. La vitrectomia s'usa per a extraure el vitri malalt, opac o tenyit per sang. S'introduïxen xicotets instruments en l'ull (microcirurgia) a través de xicotetes obertures laterals. S'extrau el vitri malalt de l'ull i es reposa amb líquid o gas. Amb esta tècnica és possible reaplicar moltes retines que abans haurien sigut inoperables. Si es necessitara injectar en l'ull aire o gas, es tindria el pacient en posicions especials durant alguns dies després de l'operació, de manera que la bambolla espente la retina i es mantinga en la posició adequada. Este gas generalment es reabsorbix espontàniament.


Complicacions
Els materials plàstics empleats en la cirurgia de retina es deixen permanentment i coberts pels teixits oculars que els fan invisibles, la majoria de les vegades. En molt rares ocasions estos materials poden fer erosió cap a l'exterior a través dels teixits que els cobrixen i causen molèsties. En altres casos, les infeccions externes que resulten dels implants plàstics poden presentar-se primerencament o tardana. De totes maneres els materials plàstics poden extraure's sense riscos abans que produïsquen un dany seriós. Per tant els pacients que han tingut cirurgia per despreniment de retina hauran de fer-se un examen oftalmològic periòdic amb la freqüència que jo li indique. La infecció en l'interior de l'ull, encara que és rara, podria ocórrer i de tractar-se a temps es podria salvar quelcom de visió inclús l'ull mateix. També podrien presentar-se hemorràgies dins de l'ull, de manera que probablement disminuirien l'expectativa visual.Com que habitualment cal treballar davall dels músculs que mouen l'ull, podria succeir, després de la cirurgia, algun trastorn en els moviments oculars, arribant a presentar-se visió doble, inclús després d'una exitosa reaplicació de la retina, a causa de debilitat passatgera dels músculs, però generalment este problema desapareix espontàniament. Excepte en algun tipus de pacients amb els que decidisc l'anestèsia general, la majoria de les meues cirurgies les realitze baix anestèsia regional i local, així els riscos anestèsics en la majoria dels meus pacients són mínims i generalment acceptables, en vista de la serietat de la pèrdua visual.